- Lyrics
- Album list
Recoil
-
Vertigen
Aquell matà em vaig llevar No recordo on ni tan sols el temps que fa I tot havia canviat Però jo no ho sabia encara I més m'hagués valgut no saber-ho mai
El meu món era petit però suficient abans Deixà de ser-ho La meva vida un cel particular nul La incertesa dolça soledat; més tard cau soterrat Previsibilitat maleïda asfixiant aïllament
Mai res no m'havia fet tanta falta Ni la sang que per les venes em corre No necessitava amb la mateixa urgència Mentre el dolor creixia de sobte Aquell soroll estrepitós insuportable
Cridant plorant vaig córrer Era incapaç de sentir els meus crits De segur esgarrifosos
De sobte l'abisme s'obrà sota els meus peus Morir volia Recuperar el meu cau Find more lyrics at ※ Mojim.com La meva estimada soledat Els meus llimbs la meva preuada illa
I vaig caure Queia Sentient me cada vegada més prop d'aquell horror Del meu propi dolor Del més terrorÃfic despertar dels meus sentits Tot just acabat de descobrir
Ja no recordo quan va ser que vaig despertar Aquell fatÃdic matà aleshores Salvador No recordo quan fa que estic caient que caic Veient la fi més propera Cada vegada però amb la incertesa De si mai arribarÃ
Ara el dolor sembla no tenir lÃmits El dolor i la por són tot el que sento Tinc por de caure per sempre
-
|